Elogi al malentès
Una exposició de Mar Arza, Cabello/ Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberfg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala. A cura de Joana Hurtado Matheu.
Aquesta exposició que és troba actualment al museu de Granollers, és vol representar el malentés, d'aqui el nom de l'exposició de Elogi al malentès. En aquesta exposició és troben diferents obres de diferents artistes, totes en una sala cuadrada oberta, i avui hem tingut el plaer de poder veure-les i parar-nos a mirar amb atenció algunes d'elles. A continuació les parts de l'exposició que hem pogut mirar o sentir amb atenció i les que li hem donat més importància:
Seguidament, la guia ens ha demanat que ens quedessim quiets i paresim atenció a veure si sentiem algo, aquí és on entra la nostra segona obra vista, o més ben dit, sentida. Aquesta obra, com podeu observar a la fotogràfia, és tracta d'un altaveu penjat en un tub de color rosa. Per aquest altaveu s'escoltaven frases com: "Te quiero però no se si estoy preparada" , "Quedamos como amigos" , "No estoy preparada para una relación" ... i altres típiques frases de ruptura. Cada una d'aquestes frases es repetia varies vegades però amb diferents entonacions, donant a entendre que la persona que les deia estava pràcticant per quan ho hagués de dir. Amb aquesta obra és vol representar el malentés d'aquestes frases, ja que poques vegades les diem de forma sincera, només les diem per no fer mal a l'altra persona i no dir-li la veritat.
La primera obra que hem vist ha sigut aquesta, La obra era una pantalla de televisió que reproduia un audiovisual amb susbtítols. En aquesta peça audiovisual és veia una dona disfrassada de Blancaneus a un parc temàtic de Disneyland. A aquesta dona se li apropava la seguritat del parc per tal de informar-li de que no podia anar vestida així dins del parc, ja que podria causar un malentès pels nens i donar una mala imatge. La peça audiovisual es basa en el diàleg entre la seguritat del parc i la dona preguntant perquè no pot entrar així si dins del parc venen difresses de Blancaneus o per què una nena si pot anar amb una disfressa però ella no. Tot això per recalcar la crítica cap a la propia contradicció de les normes del parc i per representar el malentès.
A continuació ens hem assegut tots en rollana al voltant d'unes pedres que hi havien al terra, com es pot apreciar a la foto. Aquesta obra està relacionada amb la dita de "El hombre se tropieza dos veces con la misma piedra". La pedra fa referència als problemes i el ensopegar-se amb ella significa en cometre aquest error. L'artista d'aquesta obra ha volgut representar com es representaria aquest error si fos d'una manera gràfica i l'ha unit amb aquesta dita. La disposició d'aquestes pedres en la exposició no és casualitat, estàn posades d'aquesta manera per tal de que tinguem comte de no ensopegar-nos amb elles, creant així una altra referència amb la dita. Això representa el malentés.
Ens hem aixecat per observar d'aprop la pròxima obra, la que es veu a la foto. Aquesta obra consta d'una part on es veuen una sèrie de cartes enmarcades i penjades a la paret, juntament amb un certificat de soltería i al costat una carta en solitari enmarcada amb una estanteria abaix la qual hi té dos fotos d'una parella ensenyant un DNI i uns ducuments de casament i divorci. Totes aquestes cartes són de Cuba i van destinades a la mateixa persona, a Núria Güell. Doncs resulta que és un concurs. Un concurs en el qual qui escrigui la millor carta d'amor és casarà amb ella, obtindrà la nacionalitat espanyola, pdrà sortir de cuba i després es divorciaran perquè cadascú tingui una vida a part. El guanyador, qui apareix en la foto on hi surt una parella amb el DNI, va estar escollit per un jurat de tres prostitutes, per tal que fos de manera objectiva. Aquesta obra vol representar una crítica sobre aquest sistema de ciutadania de Cuba i representar el malentès.
Per últim, aquesta obra. Aquesta obra és un recull de fotografies de l'artista disposades en dobles pàgines amb altres fotos, que poden semblar que siguin completament diferents i sense cap sentit, però que tenen una relació. Al costat teniem les mateixes fotos en un llibre, com si fos una enciclopèdia. Si ens fixem bé en les fotos podem veure que tenen relació amb els elements que tenen al costat i comparteixen uns entit comú. Aquesta obra vol representar el malentès que pot causar dos imatges aparentment sense cap relació però que, en veritat, en tinguin.
Aquesta exposició m'ha semblat molt interessant i m'ha agradat molt. Crec que cada obra tenía un significat de malentès diferent i m'ha sorprés com una paraula és pot representar de tantes formes i de maneres tant diferents. Cada peça de l'exposició tenia un sentit complert i era prou interessant per ella sola, així que el conjunt és molt acertat. Trobo que la disposició està molt bé i té molt significat, sobretot les pedres. en conclusió, m'ha agradat molt poder gaudir d'aquesta sortida i aquesta exposició.
