Velocitat d'obturació: S'expressa en segons i faccions. És el temps el qual està obert el obturador d'una càmara fotogràfica.
ISO: És l¡escala de sensibilitat fotogràfica. És la sensibilitat del sensor l'hora de capturar la llum. Menys valor, menys llum i a l'invesa.
Diafragma: Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmara.
Enquadrament: Forma la qual es composa la imatge i s'ordenen els objectes visuals.
Angle Zenital: Angle format per la vertical del lloc on es trobem amb la direcció cap al Sol.
Fora de camp: El que l'espectador creu que pot haver-hi, a partir de l'maginació, fora de l'enquadrament.
Extimitat: Intimitat que es fa pública.
Comissari: Es qui té total poder de decisió sobre un projecte.
Digital Art: Una nova forma d'art en la qual s'utilitzen tecnologies digitals en el procés de producció o en la seva exhibició.
L’ull i la visió, òptica, càmera fosca: Un corrent fotogràfic el qual consisteix a partir d'un instrument fotogràfic simple el qual és una caixa amb un forat petit a la part frontal i un dispositiu receptor d'imatges a la part del darrere.
Orígens de la fotografia: Corrent fotogràfica segons s'obté amb un betú de Judea, extes sobre una placa de plata, després d'un llarg temps d'exposició de varis dies.
Pictorialisme: Corrent fotogràfic que barreja la fotogràfia i la pintura. Consisteix en realitzar fotografies amb untoc artístic. Utilitzaven tècniques com el desenfocament. Per revelar-les utilitzaven un paperespecial i manipulaven les iatges amb carbons i tintes.
Pictorialisme: Corrent fotogràfic el qual consisteix en fotografis on destaca la repetició, el ritme, els patrons, el joc de llums i ombres.
Fotoperiodisme i fotografia documental: Corrent fotogràfic el qual busca fer fotografies que plasmin una realitat social o cultural. Aquestes fotografies tenen una intenció de denúncia sobre el que fotografien.
Nova visió: Corrent fotogràfic el qual defensa la fotografía com un mitjà específic d'expressió artística. Defensa el experimentalisme i el ús de proediments tècnics.
Fotomuntatge: Corrent fotogràfic el qual consisteix en barrejar dos o més fotografies per donar-lis una nova composició.
Dadaisme: Corrent fotogràfic el qual ja no busca l'estètica i la bellesa sinó provocar contra les sensibilitats burgeses.
Futurisme: Corrent fotogràfic que fa ungir cap a l'abstracte. Tracta de reflectir el el movimnt, el dinamisme, la velocitat i la força interna de les coses, exaltant la guerra i les màquines.
Fotografía del Surrealisme: Corent fotogràfic que consisteix en captar i expressar la esència i les inquietuds del ésser humà a través de tècniques i temàtiques que fan referència al inconsient.
Street Photography: Corrent fotogràfic el qual retracta l'entorn diari en el que ens trobem i no ens hi fixem. Té lloc als carrers i ciutats
Fotografía d'autor: Corrent fotogàfic el qual no s'evalua ni la tècnica la fotografía en particular, sinó la artisicitat del treball més ampli del fotògraf.
Escola de Düsseldorf: Corrent fotogràfic el qual es dedica a imatges industrials en blanc i negre.
Fotografía humanista: Corrent fotogràfic el qual consisteix en remarcar la figura humana en les seves fotografies.
Provoke: Corrent fotogràfic el qual es buscava retractar paisatges que s'acostesin als sntiments provocats pels cuadres de Edward Hopper. Aquestos quadres expressaven la soletat, cosos aïllats, éssers invisibles en la societat...
Encuadrament (camp): el que veiem, les limitacions de que enfoca la càmara.
Picat: Angle d'encuadrament. Angulació per sobre de la persona o objecte pero no de forma completament perpendicular. Se li dona una sensació de "més petit" al que s'enfoca.
Contrapicat: Angle d'encuadrament. Angulació per sota de la persona o objecte. Se li dona importància, presència i grandesa al que s'enfoca.
Zenital: Angle d'encuadrament el qual la càmara es troba en una posició perpendicular ambel terra.
Nadir: Angle d'encuadrament el qual la càmara es troba en una posició perpendicular al cel, des del terra.
Pla general: Pla en el qual es veu tot: l'espai on estàn les persones, els personatges a cos sencer...
Gran pla general: Pla el qual es una expansió del pla general i dona a la figura humana un sentit insignificatiu.
Pla mitg: Pla en el qual es veu només de la cintura cap amunt.
Pla americà: Pla en el qual es veu dels genolls cap amunt. Típic de les pel·lícules Wéstern.
Primer pla: Pla en el qual només es veu la cara. Es fa servir per captar els sentiments de la persona i apropar-se al personatge.
Pla detall: Pla en e qual es veu un objecte o una característica molt detallada, molt puntual.
Cairon: Requadre que surt en el inferior de la pantalla er donar informaciócom les notícies.
Pnoràmica: Moviment de la càmera quan es mou sore el seu propi eix.
Tràveling: Moviment de la càmaera quan es mou sobre uns rail o un vehicle amb motor, es un moviment que va acompayant amb els del personatge.
Tràveling frontal: Moviment de la càmera com el trràveling, però, es mou de manera frontal o des de darrera.
Tràveling lateral: Moviment de la càmera om el tràveling, però, seguint el personatge de manera lateral.
Tràveling vertical: Moviment de la càmera com el tràveling, però, que va de abaix cap amut o a l'inversa.
Tràveling circular: Moviment de la càmera com el tràveling, però, que va de manera circular.
Tràveling lliure: Moviment de la càmera com el tràveling, però, de manera lliure.
Càmera en mà: Moviment de la càmera la qual agafem la càmera amb la mà i juguem amb aquest moviment sense cap tipus de suport.
Steadicam: Moviment de la càmera el qual copta amb un estabilitzador per tal de que la càmera tingui moviment però sense que estigui descontrolat.
Càmera objectiva: Es veuen els personatges desde fora.
Càmera subjectiva: Posar la càmera en el lloc del personatge. Dona la sensació que l'espectador és aquest personatge.
Realitzador: Persona encarregada de mostrar allò que cal o fa falta en directe.
Pla seqüència: Es tracta de fer una seqüència sense tallar, tota seguida, en un temps prolongat.
Croma: Tècnica en la qual es fa servir una tela verda o blava on després es substituira per una imatge.
El·lipsi: Moment que es suprimeixen, els quals l'espectador ja se'n ha assabentat del que ha passat sense necessitat de veure-ho.
Muntatge dialèctic: Muntatge que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat.
Muntatge altern: Muntatge que consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran.
Raccord: Errors que dona la seqüència per culpa deels canvis de lloc, moviment, il·luminació...d'un objecte o persona.
Flashback: Recurs que s'utilitza per tal de explicar una part de l'història que ha passat en un pasat.
Fashforward: Com el flashbackperò cap endevant.
Banda sonora original: Cançó que es crea e espècial per una peça audiovisual.
Veu en off: Veu que es graba es un estudi i fora de càmera, la qual després s'inorpora a la peça audiovisual.
Recursos expressius de primer ordre: El conjunt de la música, els efectes, la veu, el silenci d'una peça audiovisual.
Zoom: Aproximació que fa la càmera sense moure's de lloc.
Efecte Vertigo: Efecte òptic que es dona quan es fa zoom mentres et mous.
Stop Motion: Tècnica de animació que consisteix en aparentar el moviment d'objectes estàtics a partir d'una sèrie d'imatges fixes succesives.
Rotoscopia: Tècnica dins del Stop Motion on es barreja les arts plàstiques amb les audiovisuals, pintant o dibuixant els fotogrames.
Storyline: Argument de la peça audiovisual de forma resumida.
Storyboard: Conjunt de il·lustracions que apareixen en seqüència i que s'utilitzen com una guia per entendre la història, previsualitzar una animació o per seguir l'estructura d'una peça audiovisual.
Guió literari: Document en el qual es troba la trama de la peça audiovisual de forma narrada amb indicacions del que apareix en escena a cada moment o indicacions pels personatges.
Guió tècnic: Document que conté la informació necessaria per realitzar cada pla que la peça audiovisual requereixi.
Escaleta: Document el qual indica el índex de la peça audiovisual amb el títol de cada escena.
Briefing: Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació: És l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Públic objectiu: És el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Director d’estratègia (Planner): És la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: Estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: Estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan: Frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional: Estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: Publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris: Jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa: Publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció: És l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.