panoràmic
Time on Quaaludes and Red Wine- Anna Galí
"Time on Quaaludes and Red Wine" és un projecte de l'artista catalana Anna Galí.
Aquest projecte tracta sobre l'extimitat. Per tractar aquest tema ha decidit fer-ho a través de l'història del seu fill.
En el projecte es mostra el recorregut per la vida d'en Tomeu, el seu fill, des de l'infància fins la seva mort.
En l'exposició que vam anar a visitar el dia 20 d'octubre de 2020 a la Roca Umbert a Granollers, vam poder observar el seu projecte una mica més detallat i explicat. També vam tenir l'oportunitat de poder parlar amb l'Anna Galí i fer-li qüestions sobre el seu projecte.
La seva exposició es trovaba dins una nau de parets blanques. Estava exposada al llarg d'una paret d'uns 25 metres aproximadament. En aquesta paret de 25m aprox. podíem veure diferents espais, els quals diferenciaven diferentes estapes de la seva vida.
En cada estapa hi havia una barreja de fotos i textos, de mides diferents. Hi havia fotos en vinil, unes enmarcades les altres sense (ja que les que estaven enmarcades eren les que l'Anna haia fet i les que no les del Tomeu). Per l'altra banda, hi havi textos en papers, diaris o de pegatina, enganxats a la paret.
Per les fotografíes optava per un estil minimalista, on només s'hi veies un element i poca cosa més, per fer enfasís en l'objecte.
En les fotografíes es veia una conexió amb les altres foto i amb l'història del projecte molt clara.
Personalment, m'ha agadat molt aquesta exposició.Al tractar tants temes, t'acabes identificant amb algún i fa que t'enganxis a l'hstòria del Tomeu molt ràpid. M'ha provocat molt de respecte veure fotografíes on sortien tot tipus de drogues i cmentaris süicides, et fa veure que és més normal del que ens pensem. També m'ha agradat molt la mnera en com ens ho ha presentat, clar i precís.
En resum, recomano molt aquesta exposició ja que et fa pensar moltíssim. (Click a l'imatge per més info)
Las Muertes Chiquitas- Mireia Sallarès
"Las Muertes Chiquitas" és un projecte de l'artista catalana Mireia Sallarès
Aquest projecte tracta sobre l'orgasme, sobretot especificant-se en l'orgasme femení. Per fer aquest projecte, la Mireia Sallarès va anar a Mèxic, on aquest tema no es tant tabú. Alla va fer una sèrie d'entrevistes a diferentes dones sobre l'rgasme femení i tees relacionats amb l'extimitat en aquest sentit.
En l'exposició que vam anar a visitar el 20 d'octubre de 2020 a a Roca Umbert a Granollers, vam poder areciar el seu projecte amb més detalls i de forma més extensa. Per mala sort, no vam poder comptar amb ella per queens expliqués en persona el seu projecte i resoldre els nosgtres dubtes.
La seva exposició es trobava dins una nau d'uns 10-15 metres quadrats amb les parets negres. Al entrar el que més ens cridava l'atenció era un cartells amb llums de neo roses que posava "las muertes chiquitas", el qual apareixia en dferents fotografíes del seu projete. També hi havia un "projector" el qual tupodies manipular lliurement i veure projectades en la paret negra algunes de les frases de les persones entrevistades acompanyades d'algunafotografía o dibuix.
Derrere d'aquest "projector" podíem trobar 2 taules de vidre. Dins d'aquestes dos taules, hi havia una diversa selecció de fotografíes i textos. En les fotografíes hi havia elements de Mèxic que feien referències a llegendes o mites, també hi havia diversos retrats de dones, algunes d'elles eren les mateixes entrevistades. En els textos hi havia frases daquestes dones entrevistades referint-se a l'rgasme femení. Eren fotos plenes de color i elements.
En una de les parets d'aquesta sala hi trobavem un audiovisual d'uns 20min el qual era les entrevistes que li havia fet a les diverses dones que havia entrevistat.
Per finlitzar, hi havia una altra paret amb algunes de les fotos de les dones entrevistades i el cartell de llums de neo roses.
Clarament hi havia una conexió entre les fotografíes i els textos amb el seu projecte audiovisual.
Personalment, m'ha encantat la seva expoisicio. Em sembla molt intressant veure com tracten un tema que aquí es tabú amb tanta facilitat en altres cultures i veure i sentir les històries de les persones entrevistades sobre el mateix. És un tema que et dona molt a pensar sobre la societat on vivim i les diferents cultures que hi ha i com són. Recomano aquesta exposició i aquest projecte. (Click a l'imatge per més info)
.jpg)
Sense Intimitat- Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita (Comissaris)
Aquesta exposició és un assaig visual de fotògrafs i cineastes que ens situen en espais on la intimitat està exposada com presons, hospitals, escoles, l'església, internet...
És una exposició que ens fa reflexionar sobre la nostra extimitat.
A continuació comentaré 3 obres que es mostren en aquesta exposició. Vam tenir la sort de tenir a un dels comissaris per explicar-nos el significat i profundir en aquestes obres.
En aquesta part de l'exposició trobem fotografies de hospitals on s'encuiden de malalts mentals.
Ens hi podem fixar que les fotografies estàn (la gran majoria) en blanc i negre, això és perquè els comissaris han decidit utilitzar fotografies antigues per donar a veure com es comença a fer un ús de l'extimitat en aquests hospitals per a persones amb problemes i malalties mentals des de les primeres fotografies que aparèixen.
També podem observar que estàn repartides en 3 blocs, amb compoicions diferents. En el primer bloc i l'últim estan situades en una composició irregular, en canvi en el segon bloc, les fotorafies, estàn distribides en una composició en forma de casa.
El que es vol mostrar amb aquestes fotogtrafies és l'extimitat que tenen els hospitals. Es feien estudis a persones amb problemes mentals i feienservir fotografies per documentar el procés, els problemes o els resultats. Per documentar això feien fotografies d'aqestes persones sense el seu concentiment.
Aquesta part de la exposició m'ha agradat molt, ja que el comissari ens ha explicat la història d'aquests fotografies i exemples del que els hi feien als malalts. Fa reflexionar molt.
En aquesta part de l'exposició podem trobar fotografies de caràcter familiar o retrats de persones les quals qui les fotografiava tenia una elació amb elles.
Al contrari de l'anterior obra comentada, aquestes fotografies (la majoria) són en color o en una tonalitat de color sèpia. També trobem que només hi ha un bloc on es situen totes les fotografies, no com l'anterior obra comentda. Tot i així aquesta obra té una composició irregular i desequilibrada. Podem observar que també podem trobar un parell de fotografies al terra que segueixen l'exposició.
El que es vol mostrar amb aquestes fotografies es que per molt que fem fotografies a un familiar o a una amistat o un amor, sempre es poden acabar perdent i sent propietat de qui les trobi. Aquí hi ha un conflicte, ja que no se sap si aquestes fotografies pertanyen a la familia de les persones que hi surten en elles o a la personaque troba aquesta fotografia, ja que el temps ha passat i ha perdut el seu valor d'intimitat. Tot això es relaciona amb que per molt que al principi hi hagi l'intimitat de saber que aquestes fotografies pertanyena la familia o a la persona que surt en elles, més tard és poden arribar a perdre aquestes fotografies i amb elles l'intimitat de les persones que aparèixen en elles.
M'ha semblat molt interesant la reflexió que es fa sobre la pèrdua de l'intimitat en aquesta obra.
Per útim, en aquesta part de l'exposició podem trobar fotografies a famosos, a persones dins la seva vivenda i fora al carrer o en espais públics.
En aquesta obra podem trobar una variació de fotografies en color i altres en blanc i ngre o amb tons sèpia. Igual que amb l'obra dels hospitals per a gent amb malalties mentals, aquesta obra té 3 blocs en els que es divideixen les fotografies. En el primer bloc trobe les fotografies dels famosos que els hi fan els "papparazzis" en una composició en forma d'espiral. En el segon bloc, trobe fpotografies de finestres amb persones en una composició rectangular. Per últim, en el tercer bloc tobem fotografies de persones en espais públics en una composició circular amb un centre.
El que es vol mostrar amb aquesta part de l'exposició és com ha evolucionat l'extimitat i com la veien reflexada en l'actualitat. Com les persones famoses, pel simple fet de ser famoses sel's hi poden fer fotos sense el seu permís a on sigui quan sigui, com podem capturar l'intimitat d'una persona fins i tot quan està dins de la seva casa i com podem robar l'intimiat de pràcticament qualsevol persona que estuigui en un espai públic.
Aquesta part es la que més m'ha fet reflexionar sobre com ha avaçat l'extimitat i com l'hem adapat en el nostre dia a dia.